Som com dos ocells a dins a nit Que creuen totes les tempestes Que ja no els hi cal mirar enrere Quan la tristesa Ja no em ve a veure Deixo que el vent Em porti per altres draceres Miro a la lluna Per fer-me entendre Que abans de res He d’estimarme com ho feia I sé que costa M’entre el temps passa Assumir cada record Amb la nostàlgia I sé que...Learn More