Caminant m’he adonat que a vegades
Et marquen més els fets que et passen
No tot aquelles petjades
Que la vida se’ns escapa per moments
Que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)
Camino pel carrer, amb el cap mig acotat
I estic cansat, muntanyes de problemes
Que em provoquen ansietats i dilemes interns
On em qüestiono si sóc bo o dolent amb els meus propis béns
Segueixo caminant, pensant, narrant mig ofegat
Centrant-me amb les petjades que mil marques m’han deixat
Cicatrius i dolors irreversibles
No jutgis mai al que t’ajuda, jutja si són invisibles
Molts tenen careta i no es sostén pas per cap goma
Sóc dels que fort abraça i dels que mai, mai abandona
Sóc un intrèpid, místic, ser humà dins d’aquest món
I si em fumo dos calades m’evadeixo de tothom
Una marioneta en un teatre de titelles
O una obra mal pintada sense tinta ja ni marxa enrere
Un únic objectiu: poder narrar tot el que em passa
Visc amb els peus a terra i veig com la ment se’m desplaça
Sóc conseqüent, sabent sempre com actuo
Els ulls ben vermellets diuen que sempre m’anul·lo
I em paren i em pregunten: quan deixaràs de fumar?
Doncs no culpis a la planta si ella és el meu benestar!
Caminant m’he adonat que a vegades
Et marquen més els fets que et passen
No tot aquelles petjades
Que la vida se’ns escapa per moments
Que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)
Faig caure els daus damunt la tauleta de nit
Recordant la teva cara i recorrent el teu somriure
Massa cops al dia en els que em sento defallit
I massa, massa ganes de poder aprendre ja a viure!
Viure, vendre, prendre i beure
Birra i fum, el nostre deure
Rap i reggae, vine a veure’ns
Bredda són la meva penya
Posa ritme a la vida, una marxeta endavant
Siguin somnis, siguin metes, lluita perquè arribaran!
Caminant m’he adonat que a vegades
Et marquen més els fets que et passen
No tot aquelles petjades
Que la vida se’ns escapa per moments
Que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)
Et marquen més els fets que et passen
No tot aquelles petjades
Que la vida se’ns escapa per moments
Que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)
Camino pel carrer, amb el cap mig acotat
I estic cansat, muntanyes de problemes
Que em provoquen ansietats i dilemes interns
On em qüestiono si sóc bo o dolent amb els meus propis béns
Segueixo caminant, pensant, narrant mig ofegat
Centrant-me amb les petjades que mil marques m’han deixat
Cicatrius i dolors irreversibles
No jutgis mai al que t’ajuda, jutja si són invisibles
Molts tenen careta i no es sostén pas per cap goma
Sóc dels que fort abraça i dels que mai, mai abandona
Sóc un intrèpid, místic, ser humà dins d’aquest món
I si em fumo dos calades m’evadeixo de tothom
Una marioneta en un teatre de titelles
O una obra mal pintada sense tinta ja ni marxa enrere
Un únic objectiu: poder narrar tot el que em passa
Visc amb els peus a terra i veig com la ment se’m desplaça
Sóc conseqüent, sabent sempre com actuo
Els ulls ben vermellets diuen que sempre m’anul·lo
I em paren i em pregunten: quan deixaràs de fumar?
Doncs no culpis a la planta si ella és el meu benestar!
Caminant m’he adonat que a vegades
Et marquen més els fets que et passen
No tot aquelles petjades
Que la vida se’ns escapa per moments
Que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)
Faig caure els daus damunt la tauleta de nit
Recordant la teva cara i recorrent el teu somriure
Massa cops al dia en els que em sento defallit
I massa, massa ganes de poder aprendre ja a viure!
Viure, vendre, prendre i beure
Birra i fum, el nostre deure
Rap i reggae, vine a veure’ns
Bredda són la meva penya
Posa ritme a la vida, una marxeta endavant
Siguin somnis, siguin metes, lluita perquè arribaran!
Caminant m’he adonat que a vegades
Et marquen més els fets que et passen
No tot aquelles petjades
Que la vida se’ns escapa per moments
Que mai arriba més ràpid el que se la passa corrent (x2)
( Bredda (ESP) )
www.ChordsAZ.com