Sota la llum que t’il·lumina
T’atreveixes a mostrar-te
Els teus ulls mel expliquen tota la veritat
Fins i tot la teva ombra
Que està callada però ens escolta
Ballarà mentre fa palmes al compàs
Però per escoltar el que el silenci ens proposa
Una dansa muda hauràs de ballar
Renascuts d’entre les cendres d’allò que
Un dia va cremar
Com ocell que amaga el bec estens lеs
Ales per volar
I el visor еm fa comprendre el que els
Meus ulls no volen creure:
Que et conec una mica més
Cada cop que et veig ballar
(Mmh)
Rere els teus ulls puc entreveure
Un mar fet d’onades ambre
I un sol de tarda que somriu a l’horitzó
Ets art, resiliència
Fins i tot company de l’aire
I no pensis gaire més el que et diran
Tu somriu-li a la lluna una nit de diumenge
Els teus palmells buscaran com fer callar el seu lament
Podem anar a algun museu a contemplar obres d’art
Fer com els rics que en compren
Ser actors de veritat
Si val uns quants milions somriurem al passar
Per davant d’un quadre, farem que sí amb amb el cap
Però els colors em xiuxiuegen que a tu sí que t’ha agradat
Simplement t’emociona com els han combinat
S’ha parat el temps mentre el mires fascinat
T’és completament igual quant val si per tu és especial
Que no s’atreveixin a dir-te
Quin consell és el que has de seguir
Si tu saps què et fa viure
I que sé quan et brillen els ulls:
Quan el teu cos parla per tu
I és que l’art ha decidit (l’art ha decidit) apoderar-se de tu
I l’art ha decidit (l’art ha decidit) apoderar-se de tu
L’art ha decidit (l’art ha decidit) apoderar-se de tu
L’art ha decidit que siguis tu
T’atreveixes a mostrar-te
Els teus ulls mel expliquen tota la veritat
Fins i tot la teva ombra
Que està callada però ens escolta
Ballarà mentre fa palmes al compàs
Però per escoltar el que el silenci ens proposa
Una dansa muda hauràs de ballar
Renascuts d’entre les cendres d’allò que
Un dia va cremar
Com ocell que amaga el bec estens lеs
Ales per volar
I el visor еm fa comprendre el que els
Meus ulls no volen creure:
Que et conec una mica més
Cada cop que et veig ballar
(Mmh)
Rere els teus ulls puc entreveure
Un mar fet d’onades ambre
I un sol de tarda que somriu a l’horitzó
Ets art, resiliència
Fins i tot company de l’aire
I no pensis gaire més el que et diran
Tu somriu-li a la lluna una nit de diumenge
Els teus palmells buscaran com fer callar el seu lament
Podem anar a algun museu a contemplar obres d’art
Fer com els rics que en compren
Ser actors de veritat
Si val uns quants milions somriurem al passar
Per davant d’un quadre, farem que sí amb amb el cap
Però els colors em xiuxiuegen que a tu sí que t’ha agradat
Simplement t’emociona com els han combinat
S’ha parat el temps mentre el mires fascinat
T’és completament igual quant val si per tu és especial
Que no s’atreveixin a dir-te
Quin consell és el que has de seguir
Si tu saps què et fa viure
I que sé quan et brillen els ulls:
Quan el teu cos parla per tu
I és que l’art ha decidit (l’art ha decidit) apoderar-se de tu
I l’art ha decidit (l’art ha decidit) apoderar-se de tu
L’art ha decidit (l’art ha decidit) apoderar-se de tu
L’art ha decidit que siguis tu
( Anila Padrs )
www.ChordsAZ.com